|
|
Glossari breu
D’alguns mots d’ús en el llenguatge de l’art
Aquest glossari de paraules
anirà creixent a mida que necessiteu saber el significat de les
paraules que apareguin en els temes. |
| |
|
Acrílic |
Pigment integrat
amb resines sintètiques de gran lluminositat. Seca
molt ràpid. Es dilueix en aigua mentre és humit. |
|
Aquarel·la |
Pigment de terres aglutinat amb goma
aràbiga |
|
Apunt |
Nota gràfica, presa del natural que serveix de recordatori a
l’artista. Pot ser un apunt ràpid d’un motiu fugaç o més
detallat que anomenem nota |
|
Aiguada |
Procediment per el qual es diposita color diluït en aigua sobre
un paper. Els materials poden ser: aquarel·la, tèmpera, acrílic,
etc. |
|
Assumpte |
Motiu, tema o model que l’artista vulgui
representar, aquest pot ser un model del natural, natura morta,
paisatge, figura, etc. |
Brunyir
(en dibuix) |
És un
procediment per fer pujar la intensitat d’un color fregant amb
un objecte rom, llis i dur sobre una capa de pigment dipositat
sobre el paper. Generalment es fa amb el llapis de grafit per
aconseguir un negre intens. Amb llapis de colors fa pujar el to
en lluminositat. Quantes més capes de pigment successiveses
dipositin més viu serà el to del color, el límit és en arribar a
la saturació del propi color. |
|
Ceres |
Barres cilíndriques de cera saturades de
color,aptes per a ser esteses sobre qualsevol superfície,
setinada, polida, rugosa, etc. Es fa servir generalment sobre
paper fort o
cartolina. |
Clarobscur
(Clar sobre fosc/fosc sobre clar) |
Oposició entre diferents tons o colors de
manera que ressalti la seva diferència per contrast.Enunciat: un
to o color clar es veurà més intens al costat d’altre fosc.
Quant més gran sigui el contrast ambdós, més lluminóses veurà el
clar i més fosc el fosc. El contrariés obscur sobre clar. El
resultat és el mateix. |
|
Colors |
Harmònics. Colors que en major o
menor proporció, participen en tons o matisos d’un color comú
integrat amb d’altres diferents.L’artista enllaça els colors
oposats posant una petita proporció del color contrari per tal
de fer el conjunt agradable a la vista.
|
|
Colors |
Primaris o bàsics. Se’n diuen
primaris perquè són la base de tota barreja posterior.Groc, roig
i blau. Blanc i negre són colors modificadors. Sumats fan
neutres o grisos.
Càlids. Els colors “calents” són els que tenen com a mig tonal el
roig i el groc. Els seus annexes dominen sobre una menor
aportació del blau en els colors d’entremig; terres, sienes,
porpres, ocres, verds, etc.
|
|
Colors |
Contraris. En el cas de primaris,
per separat,qualsevol dels dos oposat a l’altre. El blau
és oposat al groc o al roig mútuament..
|
|
Colors |
Freds. Els colors ”freds” són els
que tenen com a mitjà tonal dominant el blau: violeta, verd
esmaragda, cyan, etc |
|
Colors |
Intermitjos o terciaris. Són els
colors produïts per la barreja d’un secundari am bun primari. Vg.:
groc amb violeta, segons la proporció de cada color el resultat
serà diferent |
|
Colors |
Procediments. Són les aplicacions
del color sobre una tela o paper. En sec: llapis de tot amena,
carbonets, ceres, pastels, cretes, etc. En humit: Olis, acrílics,
alkidics, aquarel·les, gouaches, etc. Hi ha colors secs en llapis
o barra que es poden mullar com l’aquarel·la |
|
Contrast |
Coincidència en un mateix espai de
dos elements oposats: llum i ombra, colors càlids i freds, un gran
volum al costat d’un petit volum, etc |
|
Croquis |
Croquis. Dibuix poc detallat, una
primera impressió del model o la idea.Sinònims:apunt/esbós/disseny |
Esfumí/
Difuminador |
Cilindre
de paper, cotó o qualsevol altre material apte per a
esfumar. Acció que consisteix en estendre el traç del llapis
fregant al sobre per tal de rebaixar els contorns del dibuix per
aconseguir efectes de suavitat o indefinició de perfils. |
|
Encàustica |
Pintura amb cera de colors escalfada.
|
|
Fixador |
Fixador Líquid incolor a base d’alcohol, trementina o benzina
barrejat amb resines. Serveix per fixar dibuixos i pintures i
assegurar la seva permanència. Es vent en líquid per a pinzell o
en aerosol (spray). |
|
Fons |
Últim pla o base dins d’una pintura o
dibuix. |
|
Gamma |
Sèrie de
matisos d’un color. l’escala complerta o conjunt de colors
preferits per un pintor. (Veure Paleta). |
|
Gouache |
Nom francès de l‘aiguada. Tèmpera. |
|
Grafit |
Mineral negre agrisat compost de carboni quasi pur, del
que es fabriquen barretes i llapis que serveixen per a dibuixar.
Té diferents dureses, aptes per a ressaltar un determinat
to més o menys fosc. Quant més tou és, pinta més fosc. L’escala
de dureses comença en un nombre decreixent seguit d’una inicial
de la seva qualitat.: 6H= (Hard) Molt dur;
HB neutre, 6B Molt tou (Bland). Per apunts ràpids es
recomana el 2B. |
|
chepa |
Representació gràfica de la llum reflexa a prop de la
vora d’un objecte de superfície corba o esfèrica |
|
Llapis |
Barreta de fusta cilíndrica d’uns 20 centímetres de longitud
per ús de traçat i pintura. Reté al seu interior un pigment
aglomerat adequat per a diferents tècniques pictòriques o
gràfiques. Els llapis més usuals en art són: Llapis grafit,
llapis de carbó compost,llapis Contè, llapis color, llapis
pastel. Algunes qualitats de llapis permeten la dissolució en
aigua (aquarel·lables). |
|
Matís |
Cadascuna de les gradacions que pot rebre un color
sense perdre les seves pròpies característiques. Combinació de
diferents colors barrejats en proporció |
|
Nota |
Apunt detallat, o quadre de petit format, sobre un
motiu del qual s’ha pres una part del total |
|
Oli |
Pigment integrat amb olis grassos. Es dissolt amb trementina.
(Aiguarràs) |
|
Paleta |
Entès com un conjunt de colors preferits per l’artista.
(Veure gamma) |
Pastel
o
Pastell |
Pigment en pols aglutinat amb coles i
blanc d’Albaialde. Es presenta en barretes de diferents dureses
en forma de guixos o llapis de diferents colors. |
|
Perspectiva |
Representació de la tercera dimensió en dibuix i pintura por
mitjà de línies, colors i tons. la perspectiva artística
pot ser obliqua, paral·lela o aèria.
|
|
Pigment |
Matèria colorant d’origen vegetal o mineral, base de
diferents procediments que es fan servir en dibuix i pintura. |
|
Profunditat
|
Es representa per la perspectiva o la derivació del color cap
l’esfumat, l’absència de detall cap l’horitzó o fons del
quadre |
Ritme
de
linies |
Adequada representació de les línies del moviment en una obra
d’art |
|
Sanguina |
Dibuix fet amb un llapis de color roig obscur, tipus pastel,
també dit sanguina.S’associa molt bé amb el color sèpia,
donant una amplia escala tonal |
|
Setinat |
Que té brillantor.// Propietat d’un paper o teixit d’oferir
aspecte polit o xarolat. És bon reflectant de la llum i molt
llis al tacte. Quant més setinat és un paper, més tancat
té el porus. És típicament setinat el paper destinat a
publicacions de qualitat, dit paper “cuxè”. |
Saturació
del color |
L’aportació d’un pigment sobre un paper fins al seu major
grau possible d’intensitat. Amb llapis de colors es pot
arribar a la saturació del color al trencar-se per fricció
la fibra del paper. |
|
Sèpia |
Barreta o llapis d’aquest color adequat per a fer apunts amb
certa qualitat |
|
Tècnica |
Procediment que defineix com es resol la manera de
treballar amb els diferents procediments en dibuix i pintura:
Oli, aquarel·la, pastel, carbonet, etc. |
|
Tècnica
mixta |
Procediment en el qual entren més d’una tècnica
compatibles i associades en un mateix treball artístic, sol
associar-se un color transparent a un altre opac. Llapis carbó i
aquarel·la, acrílic i ceres, i altres combinacions. |
|
Témpera |
Dit “gouache” pigment opac que es dissol amb aigua, de
gran força de cobertura. Es fa servir diluïda com aiguada o
aquarel·la. |
|
To |
Grau d’intensitat d’un color amb relació a la seva
pròpia lluminositat o foscor. El color pot ser descrit d’acord a
les tres coordenades: To, valor i saturació |
|
Valor |
Grau en el que un color puja o baixa d’intensitat en la
seva comparança amb el grau de diversitat de tons del model
a representar. |
| |
|
| |
 |
| |
1-2-3-Glossari |
|
|