|
SEMPRE EL TEMPS
Sempre el present, intens, viu i fugaç,
vibrant corn un sospir que punxa l'aire
immers en boires fredes sempre el passat,
difús, punyent i alhora tendre.
Retorno als vells camins d'un groc obscur
i em perdo en els records d'estances blaves,
i sento a dintre meu el temps viscut.
I arriba un curs abstracte, projecte i somni,
un viatge inconcret, un temps incert,
és el futur que em repta i em convida
a llegir un llibre en blanc on tot no és res.
És sempre el temps que va marcant la vida,
una roda; records, present, i un després...
CARME JORBA Xipreret , Juny 2004 |
 |
|
IL·LUSIÓ
El mar s'ha tomat llum
de tant que el sol s'hi aboca,
el mar s'ha fet cançó
cantada amb remor d'ones.
Contemplo l'ample blau
solcat d'alegres veles,
i enllà on l'esguard es perd,
enllà, per camins d'aigua,
m'espera la il-lusió
alada com les veles.
Carme Jorba
Carme Jorba
Es trenca un silenci -
1992
|
 |
POEMES D'UNA CASA
A la casa que va acollir molts anys de la meva
vida
Petita masia se't pot dir,
camperola enmig del camp,
cap atractiu pots tenir
pels qui et miren tot passant.
Tres coses et donen fesomia,
parets, figuera i un pont.
De cada cosa podria
fer un poema en un segon.
Figuera,
quantes fulles t'he vist caure,
quantes brotades sortir!
Pont,
quanta pluja que has parada,
que rierades que has vist!
Parets,
quantes penes hi ha guardades
i quants somnis recollits!
Carme Jorba
Es trenca un silenci 1992
|
|
|
|
