ORATJOL VIVIFICANT
Ets com un oratjol de primavera
que sempre m'embolcalla gentilment,
jo, del teu hàlit, resto presonera,
ja que és estel d'il·luminada pau.
Tu dónes l'harmonia somniada,
el toc vivificant i el mot suau.
Ets com un llac tranquil, xop de bellesa,
que reflecteix tothora una cançó.
melodia amb arpegis de puresa
aletejant damunt d'un roig caliu.
Tremolosa rosella enmig d'espigues,
vibres dins de la cleda amb cor joliu.
Ets com un bàlsam que m'esmalta els dies
que, ferits per la posta, van fugint
curulls d'enyor i d'aspres melangies,
anhel·lant de la vida, la dolçor.
Amb esclats d'amorosa placidesa
saps deslligar-me el nus de la foscor.
XIPRERET MAIG 1997
|
 |
CAVALL BLANC
Com visió de flama i de llum blanca
galopes lliure i bell damunt el prat;
crinera al vent, tensada i forta l'anca,
la llarga cua com serrell albat.
La teva testa és plena de noblesa;
destaca pura i perfilada al cel;
ets energia i torb de fortalesa,
estoig meravellós d'un cor fidel.
Són, els teus ulls, com pedres d'atzabeja,
miralls vivents que, plens de majestat,
van reflectint un món que sent enveja
pel teu galop encès de llibertat.
FIRA DE TARDOR 1997
|
 |
L' ENIGMA DE CADA DIA
Tot l'horitzó se'n va tenyint de foc;
les boires, lentament, cortina estesa,
s'allunyen amb color de flama encesa:
un dia nou comenca, com un joc.
Un joc vital que neix amb timidesa
o un nou esclat que s'alça fulgurant,
rosari de minuts ungits d'encant,
o de malenconia i aridesa.
Pàgina blanca, acords d'interrogant.
Com escriurá el seu temps, la nostra vida?
¿Amb un segell roent. serà ferida,
o amb tinta de plugim fertilitzant?
Les ombres de la nit ja han tret florida.
La testa jeu, reposa tendrament
sobre el coixí d'un somni iridescent.
FIRA DE TARDOR 1997
|
| |
|
|
