Quan la paraula es faci blanc silenci
i aquell xiscle em recremi el so de veu
esperaré aquell raig de llum que em venci
si em desclaveu els claus d'aquesta creu..
I a la boca tindré una rosa encesa,
i Vos doneu-me sempre la mà estesa.

Quan la nit engoleixi el roig crepuscle,
esperaré la llum de l'estel blau
que m'escriurà en el cor, intim opuscle,
tot el trajecte ignot de vostra nau.
Albiraré en els ulls perles d'albades
per tal d'ungir-hi blanques matinades.

Quan el núvol mossegui els brins del sol,
la claror es torní obscura i la neu bruna,
doneu-me ales Senyor, per fer el gran vol
i pugui agombolar-me en raigs de lluna.
Vull cantar corn l'ocell cançons de vida
que alegrin el cami vers la fugida.

Quan minven els sentits i dorm la musa,
seré per Vós flor ardent de l'aretusa.
Faré, dels pètals, denes de rosari,
i Allà Dalt, dels meus versos, un glossari!

Premi Caterina Albert i Paradís 1996