EL PANY
Volant corn la gavina, tallant la blanca onada,
l'albada he vist renéixer i els raigs del sol ponent.
M'he sentit gota d'aigua saltant per la cascada,
del cim de la muntanya, lliscant sobre del vent.
M'he sentit bri de molsa o rosa perfumada,
estrella o bé campana que del cloquer se sent.
M'he sentit floc de neu i la flor mes preuada
del jardi del meu somni que tinc al pensament.
Mes, volant, ara tine la meva ala trencada
i, en la posta del vol, una espina clavada
d'aquella rosa roja que em fiblà el sentiment.
M'esquinça ànima i cor i em deixa una buidesa
que no omplirà ningú, i amb una clau encesa
em va tancant a dins amb pany d'enyorament.
SILENCI ESCRIT 1994
|
|
|
 |
|
NEPTÚ
0 POSIDÓ
Déu mitològic de les aigües,
pareu aquesta tempestat.
Oh, deu Neptú, rei Posidó!
Mai no us havia jo invocat...
Entre els estralls del mar i els rius,
veig amb horror el vostre embat!
Dels rierols freneu el doll,
I'ona, del mar enfurismat
que engoleix roques i la sorra,
plena de sol, de foc daurat.
Oh, deu Neptú amb el teu poder,
del mar, fes llac emmirallat
on aquell llavi de les ones
el sorral besi, enamorat,
i fes que el riu baixi suau
corn un estel, ben platejat!
ANNA M. FONTANALS
|
|
|
|
